Com a anècdota, en un inici plantejàvem una sessió de fotos amb nadons reals. Fins i tot començàvem a observar al nostre voltant que sortia de comptes per aquelles dates. Però a mesura que vam anar preparant les primeres proves per fer direcció d’art vam veure que poder controlar posició, il·luminació, mirada, etc. seria inviable. D’aquí que vam començar a explorar per primera vegada amb I.A. En aquest cas trobem que la seva utilització és justificada i sense ella no podríem aconseguir uns resultats que comuniquin amb aquesta exactitud el dramatisme i teatralització que cercàvem.
L’encàrrec inicial va ser molt breu i concís. “Volem una campanya que no tingui res a veure amb les clàssiques del Liceu”. Amb els condicionants que havia d’aparèixer imatge i funcionés tant en suports estàtics com amb moviment. A partir d’aquí hem volgut partir d’una imatge, el nadó, que es desvinculi totalment amb les imatges simbòliques de l’òpera. La imatge en aquest cas té tot el protagonisme i la tipografia i el color acaba de contextualitzar subtilment l’aparador de les obres, el Liceu.
